Es deia Bianca, quan va venir a Barcelona amb els seus pares, tant sols tenia quatre anys, el diagnòstic deia - que com tants d’altres que vàrem acollir - leucèmia aguda limfoblàstica. La majoria de les famílies dels malalts, que ens demanaven ajuda, amb aquesta malaltia provenien amb un gran percentatge de la província romanesa de Moldàvia. Vam intentar demanar informació al departament de Sanitat, per intentat aclarir el perquè, però va ser totalment impossible aconseguir-ne cap noticia. Semblava com un autèntic secret d’estat. Va ser la mateixa oficina del departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya la qui ens va pregar preguntéssim sobre les causes però es tancaven en banda. Per desgràcia en els seus hospitals no hi havia l’adaptació mínimament necessària per atendre els afectats per leucèmia. No era possible fer cap trasplantament. Actualment fan algun que altre auto trasplantament. Crec que les poques càmeres que hi havia no disposaven de la necessària seguretat La nena va ser internada a l’hospital matern infantil de la Vall d’Hebron. L’informe mèdic parlava d’una 2ª recaiguda medul•lar de la leucèmia linfoblàstica. El pronòstic es presentava molt greu i amb poques probabilitats de curació. Urgia aconseguir una nova remissió (la 3ª) a base de quimioteràpia intensiva, que presentaria greus riscos. Feia falta un donant compatible buscant-lo en els registres nacionals o d’alguna unitat de sang de cordó umbilical dels bancs de SCU internacionals. Aquesta busca apart de lenta es molt cara. Però es va aconseguir que ens arribés un cordó umbilical compatible i es va fer el trasplantament. Però no va ser possible salvar-la i pocs dies després la petita Bianca va morir. Les seves restes mortals van ser traslladats al seu país per ser enterrades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario