Mostrando entradas con la etiqueta ajuda ong. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ajuda ong. Mostrar todas las entradas

martes, 16 de junio de 2015

Viaje número 72 a Rumanía

Notícia sobre el pequeño Claudiu Marín, Mayo de 1999
El día 20 de junio a las 4 de la madrugada tengo prevista mi llegada a Otopeni (aereopuerto de Bucarest) allí me estará esperando Ilie Dragos, el pobre sacrifica la noche para acogerme i recibirme- gracias Ilie- Ilie Dragos es el padre de Diana que en el año 2000 ya casi desahuciada por los médicos de Bucarest, y en contra de su opinión, la trajimos a Barcelona donde en el hospital del Vall de Hebron hicimos transplante con su hermano y se curó del todo. Actualmente el padre desde que curó a su hija se desvive para atenderme y por eso no me importa sacrificar horas de dormir para que la acogida sea feliz.
Este viaje hemos pensado en buscar a un niño que perdió la vista tal como pone el texto que tenemos en la imagen de al lado, porque cayó dentro de un pozo de cal viva y se quemó los 2 ojos. Este viaje intentaré dedicarlo a él, para ver cómo está su situación porque me da mucha pena que una persona prácticamente casi ciega no tiene en Rumanía mucha forma de vivir con cierta dignidad. Digo esto porque en conversación con alguna persona se me dijo "ay pobre, aquí lo único que puede hacer un ciego es pedir limosna" y esto realmente preocupa y quiero hablar con él, con Claudiu Marin, para poder buscar caminos de ayuda a su situación actual. Éste es uno de mis objetivos.
No sé si aquí sería interesante hablar con la ONCE que ayuda a mucha gente aunque desconozco si su dedicación puede ser hecha a alguien que no es español. Vale la pena intentarlo.
El segundo tema que yo quiero aclarar es sobre un rumano, Yosif Lacatus, que prácticamente vive de limosna por Barcelona pero lo que está explicando presenta un montón de interrogantes que yo quiero aclarar. Si lo que dice, de por si ya muy complicado, es verdad buscaremos formas de hacer algo por él, hablando o con la Cruz Roja de Rumanía o contactando - que ya se ha hecho- con los hermanos maristas, y caso de ver que mucho de lo que dice no es verdad, podremos liberar a un pobre hombre que ya lleva más de un año gastando dinero para él cosa que a mi me hace pensar que quizá le estan engañando. tengo varias direcciones de esta persona, pero después se ha descubierto que la primera que él presentó no era suya, sino de un amigo, y ésto es lo que me hace dudar. Por suerte tengo otra dirección donde confío encontrar a su mujer y sus hijos. Posiblemente por este camino podremos descubrir lo que es verdad o mentira. Porque, si realmente es verdad, creo que vale la pena ayudarle y liberando al que le está ayudando de una gran cantidad de dinero que le ha dado.
Aparte de esto, tengo varias visitas para niños, muchos de ellos sin solución pero que me parece que la visita que se les puede hacer puede servir de consuelo a sus familias.
En este viaje el recorrido será como siempre: Bucarest - el puerto de salida- y después hay que ir a Tulcea donde está la niñita operada ya hace 6 años pero que el tratamiento aún está en pie. Actualmente el problema está en el único riñón que le queda, que por tanto hay que tener mucho cuidado. De allí el viaje seguirá a Pildesti, que está en el norte del país, y casualmente es una población totalmente católica con unos 4000 habitantes que según palabras del sacerdote de allí "es que el total de las gentes, es decir el 100 por cien, son practicantes". Iremos a visitar al Dani, un forofo del Barça que ya está curado, gracias a Dios, de sus 5 cánceres. En esta ciudad, Ploiesti, vive una de las personas que desde la fundación de ACAIR ha colaborado totalmente desinteresada en bien de los pequeños, es mi buena amiga Gina Vasilescu. Ella es mayor ya, pero seguro que sigue estando dispuesta en bien de cualquier niño.
Cuando yo esté allí, es muy posible que haya variantes que aún no sé. Por ejemplo me tiene preocupado un hecho, que es que el día 12 de julio es internacionalmente el día del Mar. Temo que el grupo de Constança que teóricamente se responsabilizó no hagan nada o se desentiendan de esta fecha que temo que ni estén enterados.
Un gran saludo y cuento con todos, incluso con aquellos que quizá puedan dudar de mi.
Amador.

viernes, 30 de enero de 2015

Una triste noticia

Nos ha llegado, aunque con demasiado retraso, la noticia de la muerte de la pequeña Alma. Nos unimos al dolor de la familia y que esta niña un ángel más, pueda gozar de esta vida eterna que Dios ofrece a los que llegan a participar de su vida. Una oración y un mejor recuerdo para ella y que el dolor de su muerte sirva para consolar a su familia sabiendo que Alma libre de pecado allí arriba solo goza de la mejor paz.

viernes, 27 de junio de 2014

Ya falta menos para ayudar a Alma

Como en un inicio comunicamos, nos enteramos por Facebook del caso de la pequeña Alma, concretamente gracias al Grupo de Facebook Rumanos en España, que por cierto también colaboran con la ONG Integramas. Éste grupo de Facebook que cuanta con más de 34,000 seguidores han conseguido reunir  4500 euros para Alma. Gracias a esto Alma podría recibir ayuda en
Barcelona, sólo a la espera de que el Hospital acceda a aceptar el que se pueda pagar por partes, para que se inicie cuanto antes el tratamiento de la niña. Os mantendremos informados de cómo avanza el caso

Como siempre, tenéis muchas maneras de ayudar: compartiendo esta noticia en vuestras redes de amigos, colaborando económicamente en la cuenta de ACAIR en La Caixa 2100-1183-32-0200100321, o en la cuenta del BBVA del Grupo de Facebook Rumanos en España  0182.6970.30.0201507621, a traves de nuestra cuenta Paypal o comprando algun ejemplar del libro "A cops de rem" a la llibreria Claret.
Gracias por ayudarnos a ayudar!

martes, 17 de junio de 2014

Novetats desde Rumania

El problema que en aquest moment preocupa a la mare de la petita Alma es a mes de la greu situacio de la nena per la seva malatia es com fer-ho per poder prendre l’altre fill Alin a Barcelona, ja que el pare del nen no autoriza a donar-li el permis necessari per sortir de Romania i ella no sab que fer i en qui deixar-lo amb perill que el pare s’al quedi. Li he indicat que vaigi al departament d’assumptes sociales de l’ayuntament a esposar el cas a veure si per ser un cas excepcional poden donar-li permis I d’aquesta manera la policia de fronteres autorizin la sortida del nen.
    Mentrestant i des de Barcelona una persona d’Acair ha anat a contactar amb l’Hospital de Sant Joan de Deu per consultar quina forma de pagament ens seria possible ja que encara no tenim els diners necessaris per fer les primers proves i creiem que el temps requereix maxima urgencia.
    Apart d’aixo una condicio que ens ha posat l’Hospital es que les informacions tan sols les poden donar a la mare o familia I per aquest motiu em demanat a la mare que ajudada per una persona de la seva ciutat que parla castella li faci de traductora. Per aixo em buscat una altra persona vinculada a Acair que telefoni a Sant Joan de Deu amb la mare al costat i contesti totes les preguntes que al centre pediatric li demanin.
    Ens preocupa, evidentment, la poca quantitat de diners que s’han recollit fins aquest moment ja que no cobreix ni minimament la primera despesa que ens demana l’Hospital.
    Mentre aquestes gestions s’obren pas, em fet un viatge de trescents kilometres per visitar a la Maria, que esta pendent de visita a la fundacio Puigverd per veure com esta el se unic ronyo, i comprobar tambe l’estat I funcionament del seu aparell urinari. Em vist, pero, que la nena fa vida normal assistint a col.legi i tot aixo amb plena satisfaccio dels seus familiars.
    Tornada a Bucarest i a preparer un alter viatge (5/06) que aquest cop sera mes llarg, doncs anirem fins a Pildesti, un petit municipi de Neamt, al nord de Roman, alla hi han diferents malats que volem visitar.




Com sempre, teniu moltes maneres d'ajudar: compartint aquesta noticia amb les vostres xarxes d'amics, col·laborant econòmicament a través de la compte de ACAIR a La Caixa 2100-1183-32-0200100321, a la compte del BBVA del Grup de Facebook Rumanos en España que ajuda també amb la familia de la petita Alma 0182.6970.30.0201507621, a la nostre compte de Paypal o comprant un dels llibres "A cops de rem" a la llibreria Claret. Gràcies per la vostra ajuda!

lunes, 12 de mayo de 2014

Viaje número 71: un nuevo caso

El día 17 saldremos en dirección a Rumanía para nuestro recorrido visitando niños y niñas enfermos y para descubrir si existe algun caso nuevo al cual podamos hacer algo. Por desgracia las opciones que nos deja nuestro amigo Rajoy en estos momentos traer un niño a España del extranjero es imposible porque las normas puestas sólo se pueden solucionar por la vía privada y pagando. Por ejemplo el caso que ahora vamos a exponer, una niña de 8 meses que necesita de urgencia ser atendida y le piden para poder atenderla un empadronamiento de 4 años, cosa imposible o condenada a morir. Y voy al caso.
A través de Facebook nos hemos enterado del caso de una pequeña de 8 meses que padece la enfermedad de Acidosis láctica y tiene afectada la vista y el corazón. En el Hospital Marie Curie de Rumanía no pueden hacerle la biopsia de tejido muscular. Han consultado en el Hospital Sant Joan de Deu en Barcelona en donde le han dado un presupuesto de 6780€. Cuanto antes se le haga esta biopsia, más rápido podrá recibir el tratamiento adecuado y se podrá evitar que la enfermedad avance y degenere en ceguera, o incluso parálisis cerebral. Ahora que viajamos a Rumanía el próximo 17 de mayo iremos a visitar a la pequeña de la familia Georgescu, y a la madre de esta niña que se llama Diana y que necesita vuestra ayuda. Antes de empezar el viaje hemos conectado con la hermana de la madre que se llama Helena y vive en Lérida para conocer más detalles sobre la niña y sobre la situación de la familia. Una segunda parte que queremos hacer es conectar con el Hospital de Maria Curie para que nos den su opinión sobre esta enfermedad y su opinión sobre el caso concreto de la niña a ver si lo que ellos han dicho es exacto o quieren añadir algun matiz que haga más comprensible lo que le está pasando a la pobre niña. Os mantendremos informados, y caso de que fuera necesario abrir una cuenta ya buscaríamos cuál es la forma más correcta. Y si el Hospital de San Juan de Dios propone el hacer esta biopsia canalizar el dinero para que vaya directamente a dicho hospital.
Lógicamente, contactaremos con otros enfermos y con algún hospital para aprovechar más este viaje y llenar de esta manera un servicio que quizá no se pueda hacer desde aquí sino en contacto directo.

domingo, 24 de noviembre de 2013

Preparant el nostre proper viatje a Romania

Amador y Gina treballant
Degut a diferents problemes físics per culpa de l'edat, em veig obligat a reduir els viatjes i axí com abans feis 2 o 3 o 4 en anys anteriors, ara em limitaré a fe un sol viatje cada any. Aquest es el motiu principal, també hi ha un altre que vull exposar, que és les dificultats que trobo per acollir algun malalt ja que la política Rajoy m'ho ha posat molt difícil. Abans quan venia un nen o una nena malalta, després d'empadronar-lo es podia treure la tarjeta sanitària i conectar amb algun hospital perque en urgències em fessin els passos necesaris per atendrel. Això ara actualment no és tan fàcil, i com que no disposes de mitjans econòmics has de buscar trampes per conseguir que aquella criatura sigui atesa ... allavores tornant a lo que deia al principi, no em queda més remei a efectes personals a reduir a un sol viatje a l'any. Allà ja tinc l'equip que treballa i que m'ajuda, això m'obliga a poder comptar amb ells que son allà i jo amics de les meves limitacions i vaig un cop a l'any i procuraré ampliar el temps d'estada que enlloc de ser de 15 díes com feia serà d'un mes. Segurament degut al clima i anirem entre els mesos d'abril i de maig.

viernes, 23 de agosto de 2013

Un cas trist

Mónica .-Era una noia de 22 anys, estudiant de medicina que va contraure una limfoma maligna limfoblàstica. Ella mateixa ens va escriure demanant consell per poder ésser atesa a Barcelona,  i explicant-nos  que per sort el seu pare era compatible i per tant la seva medul·la podia ser la que servís  pel seu trasplantament, i demanava fer-ho aquí doncs  a Romania no es podia fer. Vàrem gestionar l’ingrés a l’Hospital de Sant Pau  de la Santa Creu, i orientats per el Dr. Jordi Sierra cap de hematologia, hi va ingressar. Tot anava be; la noia va respondre perfectament al trasplantament i es va independitzar esperant la seva recuperació. Desgraciadament no va ésser així. Com ja ho hem viscut altres vegades, la leucèmia va ésser més forta i la pobre Monica ens va deixar. Perquè?. No podem donar una resposta. Un descuit, alguna ... no vull fer cap afirmació.
Els pares de la noia estaven contínuament a prop d’ella, cosa normal ; però jo recordo que algun cop quan de la boca de la malalta sortia una mica de saliva, inconscients l’hi netejaven amb les mans, sense pensar que la malalta estava dins de la càmera i qualsevol contacte li podia ser dolent. Es tan fàcil obrir camins a un virus o a una bactèria.

lunes, 19 de agosto de 2013

Una visita encantadora

Ahir vaig tenir una gran sorpresa, hi va entrar una parella i em vam abraçar. Jo no els vaig coneixer. Ella es diu Mihaela i esta casada amb el meu estimat George, aquell George que va necessitar molt de la nostra ajuda perquè tenia una leucemia que per ser curada li urgian molts medicaments que eran carísims, parlo del sansdimmum. Aquest medicament de per si molt car a Rumania costaba sis vegades més que aquí, els era impossible comprar-lo i a mí em va ser molt complicat conseguir-ho doncs ahir es va obrir la porta de la meva ahabitació i va entrar la Mihaela que es la esposa den George i que jo de fet no podia conèixer, és un personatje quadrat actualment dedicat al culturisme i que viu a Londres amb la seva esposa, els 2 els vaig veure molts feliços, ja porten 4 anys casats, i com que tots 2 treballen, i per tant econòmicament viuen molt bé, trobo que aquell no tan petit malalt que ara s'ha fet un home fortíssim i ple de salut.

lunes, 12 de agosto de 2013

Volem poder ajudar

Patrick pateix osteonecrosis del  cap femoral del peu dret.- Va ésser operat a Romania i al cinquè dia de la operació es va queixar de forts dolors al peu dret i  li era impossible el caminar. Segons opinió dels  metges per  poder fer-li una operació amb èxit es tindrà d’esperar a que hagi complert  més de vint anys. Va venir a Barcelona i la resposta va ésser la mateixa. Aixó va ser al any 2007 o 2008. Possiblement haurem d'esperar fins al 2027 que es quan seria el temps adequat. Mentrestant, s'ha d'esperar i mantenim el contacte amb la família. Vaig anar a sopar a casa d'ells i per postres havien posat en fresc una síndria que degut a les seves mides no cabia a cap més lloc que a la banyera. Quan la vam anar a treure es van imaginar que era un autèntic cocodril de tan gran com era. Es un record simpàtic que m'ajuda a actualitzar aquests casos. Esperem el vostre suport econòmic per quan arribi el moment.

jueves, 8 de agosto de 2013

Fem costat al dolor de les families

A Ioan se li va detectar la malaltia d’Hodgkin.- Que li va afectar la melsa, dues lesions en el  fetge i també la medul·la ossia se l’hi va complicar. Va ésser un d’aquells casos en que ACAIR , no tenia cap més possibilitat que ajudar amb medicaments i oferint l’ajut de la seva presencia, compartint el seu dolor.

jueves, 18 de julio de 2013

Arrivarem massa tard

Gabriel patia Leucèmia aguda limfoblàstica. Quan vàrem tenir coneixement del malalt, ja era massa tard, havia tingut una tercera recaiguda i ens va ésser impossible fer res per ell, va morir sense que tinguéssim temps per fer el trasllat. Com tampoc trobar donant  pel seu trasplantament. Moltes vegades la família descobreix el mal quan ja es massa tard i ens fa sentir impotents.

sábado, 29 de junio de 2013

Es una nena plena de picardía

Maria quan va arribar a Barcelona, solament tenia dos anys. Necessitava una urgent operació de cirurgia cardíaca, perquè la sang arterial i la venosa se l’hi barrejaven per problemes auriculars. La operació va anar a bon fi i ara totalment superat viu a casa seva amb tots els seus. El pare, la mare i deu germans .... Necessitem la vostra col·laboració econòmica per poder continuar ajudant a nens i nenes com María, per a que visquin amb els seus amb alegria. Pots col·laborar per Paypal o via ingres en la nostra compte de La Caixa 2100-1183-32-0200100321, o compartint les entrades que parlen dels nostres casos, fent difusió entre els teus amics de la nostra feina. Si més gent ens coneix, més gent ens podrà ajudar, i més nens i nenes es podran curar les seves malalties.

jueves, 27 de junio de 2013

Nous amics a Romania


Ens ha contactat en Miquel Coromines i nosaltres volem també donar-li la nostra resposta. Ell treballa amb els jovent de Romania, a Iasi, i com que em vist les seves fotografies i tot el que ve de Deu de jovent m'ha posat les dents plenes d'enveja. Tot sous molts macos i ajuntats amb les nostres ganes de treballar pot sortir una cosa molt millor que la pobre paella que vaig fer l'altre dia. Perdoneu, això és una tonteria, però crec que seria interesant poder-nos conèixer o al menys contactar-nos sovint amb vosaltres i la nostra gent. Hem de cercar la manera, i el primer pas pot ser, si hi estem d'acord, publicar la vostra foto, com a mostra de les vostres activitats: dinàmiques formatives, camps de treball, i activitats solidàries.
Estem contents de que ens hem conegut i a partir d'ara ens agradaria poder dir: tots som un.

lunes, 24 de junio de 2013

Un enamorat de les coses de casa seva

Quan ens vam parlar de que hi havia un noi amb leucèmia molt avançat, vàrem contactar amb l'Hospital de la Vall de Hebron, el que ens va autoritzar a fer-lo venir. El noi es deia Florin, tenia uns 20 anys i un gran amor a totes les coses de la seva terra. va venir però algun motiu que no vam acabar d'entendre mai, no va respondre al tractament. Florin era un noi molt agradable, parlava sempre del trosset de terra que tenia i que ell personalment havia cuidat: per a ell, el seu formatge era el millor, també les seves gallines que deia que feien els millors ous del món ... però tot això li va ser prohibit i possiblement ell va fer trampa menjant-ne d'amagat trossos de formatge, i algun que altre enciam de casa seva que no podia. De fet, un dia el cos no va respondre i va morir entre nosaltres. El recordem moltíssim i esperem que en aquell lloc on tots volem anar ell si trobi feliç com era.

jueves, 20 de junio de 2013

Era de la veina Bulgaria

Un dia ens va arribar de part d’Ambaixada espanyola de Bulgària, demanant ajuda per poder atendre a un nen de 7 anys, que presentava una pancreatitis, amb tumor en el testicle dret (menin gosis leucèmica) i estava malalt de leucèmia aguda limfoblàstica, en segona recaiguda el nom del nen era Alexander. Fetes les gestions oportunes es va aconseguir que vingués a Barcelona per ser atès al Hospital Matern- Infantil de la Vall d’Hebron. Durant uns mesos va estar a Barcelona, però després de fer tot el que es creia lògic va rebre l’alta, marxant al seu país on al cap de poc temps va morir. Pocs dies abans de la seva mort els pares van veure néixer a dues bessoneres, que el petit malalt encara va poder conèixer.

domingo, 16 de junio de 2013

Nuevas voluntarias a ACAIR

En este último viaje Verónica me hizo un regalo, me pidió si podían venir a compartir el Arroz 2 chicas jóvenes que trabajaban en ciertas coses con ella. Ellas tienen una acadèmia de idiomes major una mini acadèmia de idiomes, donde dan clases con otrosprofessores de chino, ruso espanyol, catalán, no recuerdo cuántos más. Acepté la propuesta y vinieron las dos: una es catalana, la otra rumana. Ellas estuvieron muy felices con nosotros y me propusieron col·laborar con ACAIR. Ellas fueron chóferes en este viaje, y conocieron por tanto a la mayor parte de persones con quienes compartimos diferentes momentos. Conocieron a los Maristas, donde quedaron encantades, conversaron con un medico que también se ha ofrecido para col·laborar con ACAIR, pues es un gran amigo de Jordi Sierra. Fueron con nosotros a Pildesti, donde pudieron estar con los hermanos de La Salle y conocieron a Andrea y la família Frincu, que todos ellos quisieron estar un tiempo con nosotros aunque corto, porque el tiempo apremiaba. Creo que son 2 persones que seran muy aptes para apoyarnos y ayudarnos en los diferentes casso que vayan apareciendo. Gracias a las 2.

viernes, 7 de junio de 2013

Madelina i Marian: dos germans estimats

Madelina i Marian; fa ja força anys que visitem aquesta familia. És impressionant contemplar aquests dos ara no tant petits germans acariciar-se per la seva mare que està totalment entregada a ells. Vaig conèixer primer a la mare, una persona sense vicis, que no fuma ni beu, i és molt jove, i el seu marit que actualment ha trobat una feina a Alemania, també és persona jove i sense vicis. En aquests casos sempre ens preguntem com s'explica el fet de que 2 germans amb molta diferència d'edat, perque la Madelina ja te 16 anys, en canvi el seu germà només en té 9. Tant un com l'altre tenen un mal irreversible molt greu, ja que cap dels dos ni parlen ni poden aguantar el seu cos dret, semble que ni conèixen, i ells dos només reaccionen amb crits quan la mare els acaricia. Aquest cas concret crec qu'ells noten que és la seva mare. Fa pensar molt perque han nascut d'aquesta manera, és un fet que ve de la familia anterior als pares o degut a la proximitat de les nuclears que estan força properes a la veïna Ukraina. Els metges no han donat cap resposta i els nens segueixen creixent amb una mare que dia i nit vetlla per ells.

Conversa amb la Gina

Evidentment quan parlem de la Gina en mayúscules no parlem pas d'una noia malalta, sino que ens referim a una de les 2 primeres persones que ens vam ajudar a posar ACAIR en funcionament. Ella és traductora oficial de castellà perque ha viscut diferents anys a Cuba i al tornar a Rumania, degut a la separació del seu espós, l'únic mitjà que tenia per tirar endavant era fent traduccions amb documentacions legals. Quan va començar la seva ajuda amb nosaltres vivia en la mateixa casa d'ara acompanyada del seu fill Christian. Durant tot el temps que ACAIR ha hagut de fer documents sempre hem pogut comptar amb l'ajuda des-interessada d'aquesta persona, la Gina Vasilescu. Durant tot el temps ha viscut a la ciutat de Ploiesti i seguim conectats amb tots els viatges perque aquesta és realment una visita obligatoria que ACAIR no pot deixar. Gina és una col·laboradora d'ACAIR molt important.

martes, 7 de mayo de 2013

Viatge 69

El dia 15 a mitja nit arrivarem a Otopeni que es l’aeroport principal de Bucarest,-que ara anomenen Henri Coanda, en honor del creador dels motors a reaccio.- El clima que varem trobar era semblant al de casa nostra: entre 12 o 13 graus. Ens vingue a buscar el germa de la Diana i directes a la seva casa ens varen rebre el pare, alla ens esperaven dos llits per dormir. Aquesta vegada hi vaig anar acompanyat d’un Jove: en Ricard, que portava una bona maquina de retratar per fer instantanies. El dia 16 al mati ens dedicarem a comprar alguna cosa, perque tenim el costum el dia de l’arrivada,d’obsequiar a la familia que ens acull amb una bona paella de marisc,- cosa que ens obliga a portar de Barcelona, sers ingredients- que a Romania no es facil trobar amb garantia i tambe d’altres productes alla desconeguts com escarxofes, rap, escamerlants etc.. Cap al tard d’aquell mateix dia la Verónica una de les noies del grup ens va convidar a casa seva i ens oferir un sopar tipic del pais. Al dia seguent va tenir lloc el dinar d’arrivada on es varem reunir unes deu persones. Es a dir: familia mes nosaltres dos. Despres, ja cap el tard, va tenir lloc la trobada del grup de voluntaris collaboradors amb sopar inclos, amb els qui formen el grup d’ACAIR a Romania. El dia 17 anarem a Ploiesti, per saludar al Dani, que ara ja te 13 any i presenta un aspecte pletoric de salud; evidentment no sembla aquell petit nado que un dia varem coneixer, tan malalt per culpa dels cancers que el tenien com acorralat i amb perill de mort. En aquesta casa del Dani varem rebrer la visita de la Gina, una de les persones que 22 anys enrera va ser unes de les pioneres i que ens va ajudar a posar en marxa ACAIR. Prop del mitgdia sortirem direccio a un petit poble, situat a uns 60 kms de Ploiesti . Aquest poble orma part d’una comuna i s’anomena: Cepturi de Jos on visitarem a una avia imposibilitada a qui portavem el retrat del seu net de 3 anys que ella encara no conexia, per encarrec de la seva filla que viu a Barcelona. Ja cap al vespre tornarem a Bucarest. El mati del dia 18 sortirem de Bucarest, portant de xofer una nova voluntaria, es diu Carme, es catalana i treballa en una petita escola d’idiomes ; anarem direccio a Tulcea. Es aquesta una ciutat situada a uns 300 kms de la capital . Alla hi ha el delta del Danuvi, que desemboca en el Mar Negre (Ponto Euxino ). On ens esperava la familia de la nena Maria; li portavem uns medicaments comprats a Barcelona perque a Rumania son dificils d’aconseguir o cars de comprar, perque les mafies tambe controlen les vendes de medicines, apart li portavem un parell de pelutxes que la nena ja esperava amb il.lusio. Aquesta visita que va ser de dos dies, ens va servir per preparar l’anada de aquesta nena que ha de venir a Barcelona per ser atesa al Hospital Puigverd el mes de juliol i explicar, cosa tambe important a la mare on haurien de viure durant els dies que havien d’estar a casa nostra. El dia 21 ja altre cop a Bucarest intentarem contactar amb una associacio que treballa amb nens malals de cancer, pero no ho vam aconseguir ,doncs la persona responsable era fora de Rumania. Si, pero, poguerem fer un primer contacte amb un doctor homeopata: Dr. Horia Bumbea, fundador d’aquesta associacio qui ens va rebrer molt amablement, responent totes les postres preguntes. Era important aquesta trobada perque sembla que sera posible treballar conjuntament amb alguns malalts que creuen podran venir a ser atesos a Barcelona. El dia seguent el 22 tinguerem ocasio de ser rebuts per l’agregada cultural de l’embaixada espanyola Maria Mendez de Valdivia. - Es important fer constar el perque d’aquesta trobada: L’any 1991 aquesta persona aleshores molt jove treballava com segretaria principal del primer ministre Petre Roman. Era poc temps despres de l’assassinat de Ceacescu i la seva esposa Elena. aleshores el partit comunista, lluitava per recuperar el poder, feia fortes campanyes per desestabilitzar la nova democracia que era encara molt feble.- Doncs un dia, aquesta Maria Mendez aparcada dins el seu cotxe i esperant el xofer que sembla que havia anat a fer una gestio, mentre ella estava sola esperant dintre del cotxe. De sobte un camio situat al seu devant va ser desfrenat i com que el lloc on es trobaven era de forta pendent, va anar intencionadament dirigit sobre el vehicle on ella estava. El cop va ser brutal i la pobre noia va resulta amb gran quantitat de ferides per tot el cos i sobretot a les cames que van quedar mig destetes. Va ser ingresada d’urgencia a l’hospital militar, on els treballadors qui treballaven quasi amb la seva totalitat comunistes i despres d’instalar-la en una llit la deixaren sense fer-li cap cura, esperant que l-infeccio acabes el treball comensat pel camio.\ No explico mes detalls, pero curiosament aquest fet va ser la rao perque jo anes a Rumania. “Resulta que un grup de families lluitaven aquells moment per a conseguir adoptar un nen o una nena. La persona que portava els tramits per aconseguir-ho era precisament aquesta noia, i amb l’atemptat es van trobar sense l’ajuda principal amb que contaven. Alguna de les families eren gent marinera i hem coneixien i despres d’unes reunions van decidir demanar-me si jo podia sustituir-la i continuar al que ella feia. Era una proposta perillosa, pero vaig dir que si . I sense saber l’idioma ni el pais vaig arribar a Romania per intentar tirar endevant el treball que ella havia comencat, es a dir les adopcions. Em vaig ficar en un autentic vesprer. La campanya de la prensa encara de l’antic regim era molt violenta i un dels espectes a on mes atacava era presisament contra les adopciones d’Espanya, dien que la paraula adopcions era un manera de amagar un trafic d’organs. A feia que el poble veia amb nosaltres uns veritables enemics. Va ser molt desagradable, sort que aquelles families que ja havien aconseguit l’obectiu proposat desidiren deixar la associacio. Les adopcions havien deixat molt mal record , pero l’associacio podia ser molt valida com grup humanitari i d’acord amb el petit grup de voluntaries: Lenush, Gina, Cornelia i algu mes, aquell antic es transforma en ACAIR. Era finals de 1991, principis de 1992. El dia 23, Sant Jordi, visitarem la seu dels G.G. Maristes a Bucarest, que porten una feina admirable de educacio e integracio amb infants de carrer. Es impresionant com treballen amb ells. Tenen entre els dos centres uns xeixanta nois i noies. Aconsegueixen fer ab ells una veritable familia. Els dies 25, 26 i 27, acompanyats de dues voluntàries, varem sortir al mati de Bucarest i ferem ruta a Pildesti un poble d’unes 4.000 persones 100 per 100 catoliques quasi tots practicants on hi ha un col.legi de La Salle que col.labora de forma admirable amb la parroquia apart de fer la seva tasca educativa en un gran nivell. D’aquest poble han vingut a Barcelona per ACAIR diferents malalts, la cegueta Georgiana, en Damia que ara viu amb els seus, a l’illa de Hierro. Varem visitar els dos germanets Madalina i Madian, que son incurables i l’Andrea una noia de 27 anys amb una malaltia extranya que ara per ara els metges no hi trobem solució. Diuen que és una de les 200 que encara no hi han trobat remei. Varem visitar altres families que una part viu a Barcelona. I varem compartir diferents trobades amb la comunitat. El dia 28 va venir a saludarnos la segretaria de la associació contra el mioloma multiple Sra, Mihaela i el Sr Constantin xofer colaborador. Varem parlar d’objectius futurs. El dia 29 varem sortir al migdia cap al aeroport direcció Barcelona. I ara aquí continuem treballant, ens vols ajudar?

lunes, 25 de marzo de 2013

Crida pels nens malalts romanesos

Vem tenir per part de l'Hospital de Sant Pau, concretament el Dr. Jordi Sierra, cap del Departament d'Hematologia, una petició d'ajuda dirigit a la nostra Associació ACAIR demanant poger comptar amb persones que parlin romanés i puguin traduïr als metges allò que diguin les famílies dels malalts per que sembla que no disposen de ningú per poder interpretar els mals dels nens o nenes que vinguin. Pel que ens va dir el Dr. Sierra sembla que han fet uns contactes amb una associació de malalts que segurament vindràn a Barcelona a Sant Pau per fer-se uns transplants. Romania en aquests moments encara no fa els transplants que es necessiten i per això vindran aquí. Nosaltres voldríem poguer oferir ho que ens han demanat i d'aquesta manera col·laborar amb l'Hospital que anys enrera ens va ajudar moltíssim amb els nens que nosaltres portavem. Es una crida a tots aquells que sapigueu romanés i ens oferíseu aquesta simpática col·laboració que si sou forçes no serà gens complicat per ningú. Moltes gràcies.