El nostre recordat i estimat Corneliu

Corneliu, un noi de vint-i-un anys, afectat de leucèmia aguda mieloblastica M4 i que estava en una primera remissió. Per consell de la doctora Isabel Badell cap de la secció de hematologia pediàtrica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona , ens dirigirem al Doctor Jordi Sierra, cap del servei de Hematologia Clínica del mateix Hospital qui va preparar l’ingrés del malalt. A última hora el departament de la Salut de la Generalitat ens el van adreçar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. La família del jove Corneliu havia estat una família molt feliç ; el seu pare era un sacerdot ortodox- els capellans ortodox es casen i formen família – i aquell “pope o preot” junt amb la seva esposa i dos nois nascuts del matrimoni vivien amb una gran unió, però tot se’ls va capgirà quan en una rebel•lió d’uns miners de l’època comunista el pare va ésser defenestrat.- desconeixem el perquè.- i la pobra dona va haver de seguir endavant amb els dos fills que en aquells moments tenien entre set ó vuit anys i per ells va lluitar, treballant com infermera en un hospital de la seva ciutat. Fins aquí tot tornava anava força be; els dos germans bons estudiants feien carrera a la universitat; la vida es va tornar a complicar , el més petit en Corneliu va contraure la greu malaltia. La família, doncs, vàrem aconseguir el permís per venir a Barcelona i aquí va rebre el trasplantament. El Dr. Julià de la Val d’Hebron va portar el cas i ja que el seu germà era compatible es va poder fer tot amb èxit. Va entrar en la càmera en espera d’un bon final. Però la leucèmia te coses inesperades,- estranyes.- L’endemà quan anàrem a visitar el malalt vàrem viure un drama incomprensible. El mateix Dr. Julià estava mig plorós sense entendre el perquè. Corneliu havia mort dintre la càmera. La mare i l’altre germà havien dormit aquells dies a l’hostatgeria que les benetes del carrer Anglí havien ofert gratuïtament .; la seva arribada a l’hospital va ésser dramàtic. Els ortodoxes no admeten que el seus difunts siguin enterrats lluny de la seva terra. Per aquest motiu ACAIR, tingué assumir unes noves despeses de més d’un milió de pessetes per que el cadàver de Corneliu fos enterrat segons creien havia d’ésser.