Viatge 69

El dia 15 a mitja nit arrivarem a Otopeni que es l’aeroport principal de Bucarest,-que ara anomenen Henri Coanda, en honor del creador dels motors a reaccio.- El clima que varem trobar era semblant al de casa nostra: entre 12 o 13 graus. Ens vingue a buscar el germa de la Diana i directes a la seva casa ens varen rebre el pare, alla ens esperaven dos llits per dormir. Aquesta vegada hi vaig anar acompanyat d’un Jove: en Ricard, que portava una bona maquina de retratar per fer instantanies. El dia 16 al mati ens dedicarem a comprar alguna cosa, perque tenim el costum el dia de l’arrivada,d’obsequiar a la familia que ens acull amb una bona paella de marisc,- cosa que ens obliga a portar de Barcelona, sers ingredients- que a Romania no es facil trobar amb garantia i tambe d’altres productes alla desconeguts com escarxofes, rap, escamerlants etc.. Cap al tard d’aquell mateix dia la Verónica una de les noies del grup ens va convidar a casa seva i ens oferir un sopar tipic del pais. Al dia seguent va tenir lloc el dinar d’arrivada on es varem reunir unes deu persones. Es a dir: familia mes nosaltres dos. Despres, ja cap el tard, va tenir lloc la trobada del grup de voluntaris collaboradors amb sopar inclos, amb els qui formen el grup d’ACAIR a Romania. El dia 17 anarem a Ploiesti, per saludar al Dani, que ara ja te 13 any i presenta un aspecte pletoric de salud; evidentment no sembla aquell petit nado que un dia varem coneixer, tan malalt per culpa dels cancers que el tenien com acorralat i amb perill de mort. En aquesta casa del Dani varem rebrer la visita de la Gina, una de les persones que 22 anys enrera va ser unes de les pioneres i que ens va ajudar a posar en marxa ACAIR. Prop del mitgdia sortirem direccio a un petit poble, situat a uns 60 kms de Ploiesti . Aquest poble orma part d’una comuna i s’anomena: Cepturi de Jos on visitarem a una avia imposibilitada a qui portavem el retrat del seu net de 3 anys que ella encara no conexia, per encarrec de la seva filla que viu a Barcelona. Ja cap al vespre tornarem a Bucarest. El mati del dia 18 sortirem de Bucarest, portant de xofer una nova voluntaria, es diu Carme, es catalana i treballa en una petita escola d’idiomes ; anarem direccio a Tulcea. Es aquesta una ciutat situada a uns 300 kms de la capital . Alla hi ha el delta del Danuvi, que desemboca en el Mar Negre (Ponto Euxino ). On ens esperava la familia de la nena Maria; li portavem uns medicaments comprats a Barcelona perque a Rumania son dificils d’aconseguir o cars de comprar, perque les mafies tambe controlen les vendes de medicines, apart li portavem un parell de pelutxes que la nena ja esperava amb il.lusio. Aquesta visita que va ser de dos dies, ens va servir per preparar l’anada de aquesta nena que ha de venir a Barcelona per ser atesa al Hospital Puigverd el mes de juliol i explicar, cosa tambe important a la mare on haurien de viure durant els dies que havien d’estar a casa nostra. El dia 21 ja altre cop a Bucarest intentarem contactar amb una associacio que treballa amb nens malals de cancer, pero no ho vam aconseguir ,doncs la persona responsable era fora de Rumania. Si, pero, poguerem fer un primer contacte amb un doctor homeopata: Dr. Horia Bumbea, fundador d’aquesta associacio qui ens va rebrer molt amablement, responent totes les postres preguntes. Era important aquesta trobada perque sembla que sera posible treballar conjuntament amb alguns malalts que creuen podran venir a ser atesos a Barcelona. El dia seguent el 22 tinguerem ocasio de ser rebuts per l’agregada cultural de l’embaixada espanyola Maria Mendez de Valdivia. - Es important fer constar el perque d’aquesta trobada: L’any 1991 aquesta persona aleshores molt jove treballava com segretaria principal del primer ministre Petre Roman. Era poc temps despres de l’assassinat de Ceacescu i la seva esposa Elena. aleshores el partit comunista, lluitava per recuperar el poder, feia fortes campanyes per desestabilitzar la nova democracia que era encara molt feble.- Doncs un dia, aquesta Maria Mendez aparcada dins el seu cotxe i esperant el xofer que sembla que havia anat a fer una gestio, mentre ella estava sola esperant dintre del cotxe. De sobte un camio situat al seu devant va ser desfrenat i com que el lloc on es trobaven era de forta pendent, va anar intencionadament dirigit sobre el vehicle on ella estava. El cop va ser brutal i la pobre noia va resulta amb gran quantitat de ferides per tot el cos i sobretot a les cames que van quedar mig destetes. Va ser ingresada d’urgencia a l’hospital militar, on els treballadors qui treballaven quasi amb la seva totalitat comunistes i despres d’instalar-la en una llit la deixaren sense fer-li cap cura, esperant que l-infeccio acabes el treball comensat pel camio.\ No explico mes detalls, pero curiosament aquest fet va ser la rao perque jo anes a Rumania. “Resulta que un grup de families lluitaven aquells moment per a conseguir adoptar un nen o una nena. La persona que portava els tramits per aconseguir-ho era precisament aquesta noia, i amb l’atemptat es van trobar sense l’ajuda principal amb que contaven. Alguna de les families eren gent marinera i hem coneixien i despres d’unes reunions van decidir demanar-me si jo podia sustituir-la i continuar al que ella feia. Era una proposta perillosa, pero vaig dir que si . I sense saber l’idioma ni el pais vaig arribar a Romania per intentar tirar endevant el treball que ella havia comencat, es a dir les adopcions. Em vaig ficar en un autentic vesprer. La campanya de la prensa encara de l’antic regim era molt violenta i un dels espectes a on mes atacava era presisament contra les adopciones d’Espanya, dien que la paraula adopcions era un manera de amagar un trafic d’organs. A feia que el poble veia amb nosaltres uns veritables enemics. Va ser molt desagradable, sort que aquelles families que ja havien aconseguit l’obectiu proposat desidiren deixar la associacio. Les adopcions havien deixat molt mal record , pero l’associacio podia ser molt valida com grup humanitari i d’acord amb el petit grup de voluntaries: Lenush, Gina, Cornelia i algu mes, aquell antic es transforma en ACAIR. Era finals de 1991, principis de 1992. El dia 23, Sant Jordi, visitarem la seu dels G.G. Maristes a Bucarest, que porten una feina admirable de educacio e integracio amb infants de carrer. Es impresionant com treballen amb ells. Tenen entre els dos centres uns xeixanta nois i noies. Aconsegueixen fer ab ells una veritable familia. Els dies 25, 26 i 27, acompanyats de dues voluntàries, varem sortir al mati de Bucarest i ferem ruta a Pildesti un poble d’unes 4.000 persones 100 per 100 catoliques quasi tots practicants on hi ha un col.legi de La Salle que col.labora de forma admirable amb la parroquia apart de fer la seva tasca educativa en un gran nivell. D’aquest poble han vingut a Barcelona per ACAIR diferents malalts, la cegueta Georgiana, en Damia que ara viu amb els seus, a l’illa de Hierro. Varem visitar els dos germanets Madalina i Madian, que son incurables i l’Andrea una noia de 27 anys amb una malaltia extranya que ara per ara els metges no hi trobem solució. Diuen que és una de les 200 que encara no hi han trobat remei. Varem visitar altres families que una part viu a Barcelona. I varem compartir diferents trobades amb la comunitat. El dia 28 va venir a saludarnos la segretaria de la associació contra el mioloma multiple Sra, Mihaela i el Sr Constantin xofer colaborador. Varem parlar d’objectius futurs. El dia 29 varem sortir al migdia cap al aeroport direcció Barcelona. I ara aquí continuem treballant, ens vols ajudar?