Mónica .-Era
una noia de 22 anys, estudiant de medicina que va contraure una limfoma maligna
limfoblàstica. Ella mateixa ens va escriure demanant consell per poder ésser
atesa a Barcelona, i explicant-nos que per sort el seu pare era compatible i per
tant la seva medul·la podia ser la que servís
pel seu trasplantament, i demanava fer-ho aquí doncs a Romania no es podia fer. Vàrem gestionar
l’ingrés a l’Hospital de Sant Pau de la
Santa Creu, i orientats per el Dr. Jordi Sierra cap de hematologia, hi va
ingressar. Tot anava be; la noia va respondre perfectament al trasplantament i
es va independitzar esperant la seva recuperació. Desgraciadament no va ésser
així. Com ja ho hem viscut altres vegades, la leucèmia va ésser més forta i la
pobre Monica ens va deixar. Perquè?. No podem donar una resposta. Un descuit,
alguna ... no vull fer cap afirmació.
Els pares de la noia estaven contínuament a prop d’ella, cosa normal ;
però jo recordo que algun cop quan de la boca de la malalta sortia una mica de
saliva, inconscients l’hi netejaven amb les mans, sense pensar que la malalta estava dins de la càmera i qualsevol contacte li podia ser dolent. Es tan fàcil obrir
camins a un virus o a una bactèria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario