Presentació del llibre "A cops de rem"

Llibre "A cops de rem" de Amador Roig i Santacana

El proper dia 22 d'Abril del 2014, vigilia de Sant Jordi, a les 17h a les Germanetes dels pobres de la plaça Tetuan 45 a Barcelona serà presentat el llibre per Mossen Ramon Vilà, psicòleg i teóleg. Farem una cloenda per donar una miqueta de goig al festa per un grup de gospel: TwoCats.
Hi haurà un pròleg en el llibre fet per l'Albert Manent, premi d'honor de les Lletres Catalanes.
Explicaré una miqueta el perquè d'aquest llibre. Desprès de la guerra civil, el meu pare va anar a la presó per una denúncia cosa que per desgràcia es feia a aquella època, per enveja. I això em va moure a dedicar la meva vida a lluitar en favor de aquelles persones que també sofreixen les conseqüències de l'injustícia. Aquest va ser el motiu que em va fer escollir el fer-me capellà i sempre he buscat a on podia treballar en be dels grups marginats el que estaven en situació de necessitat. Així vaig estar en parròquies que en aquella època vivien malament i quan el bisbat va donar-me llocs millors vaig canviar, primer dedicant-me un temps a l'ensenyança, però desprès con que això no m'omplia vaig anar a l'Apostolat del mar, fent-me marino no per ser marino sino per ajudar als mariners i aixins durant uns quants anys vaig fer com un treballador més a la mar intentar descobrir el viure d'aquells homes que en molts casos era difícil. Vaig intentar conèixer totes les classes de vaixells on desar-rollaven la seva vida sovint molt esposada i a vegades no ben pagada. Així vaig conèixer el mon de la pesca, diferents tipus de mercants inclús algun vaixell oceanogràfic fins que últim que vaig voler conèixer eren les naus que es titulen "pirates". Tot això ho vaig fer-ho estant i vivint amb ells. Vaig acabar perquè uns homes de la mar m'ho van demanar que col·labores fent d'intermediari a Romania en que volien tramitar adopcions cara a les seves families i vaig acceptar. M'he dedicat durant 25 anys en aquest treball que en poc temps vaig transformar en associació de ajuda humanitària (les adopcions per desgracia no em vam convencer mai perquè tothom volia fer negoci). La feina de cara a aquesta ajuda humanitària ha consistit a portar nens malalts d'aquell pais, Romania, algun cas també d'algun altre país, que patien malalties molt difícils i allà eren de veritat incurables. Al llarg d'aquests anys es van aconseguir portar a Barcelona 120 nens, gracies a Deu molts s'han curat. A Romania vaig fer altres tasques, que ja veureu, fins que ja més gran, vaig demanar al Bisbat poder actuar en una parròquia de casa nostra. Ara estic totalment jubilat i només en queda el record dels meus anys viscuts entre gent que ha passat problemes per culpa de la desigualtat. He volgut estimar, no sé si ho he fet be, i ara estic ja recordant tot això en aquest llibre amb aquest títol que li he posat "A cops de rem".