Bon Nadal 2012

En l’evangeli de sant Llull llegim.: “L’àngel del Senyor va dir a Maria: No tinguis por, perquè Déu es complau amb tu. ... infantaràs un fill , serà gran i regnarà al casal de Jacob per sempre i el seu regnat no tindrà fi”. Aquestes paraules de l’àngel Gabriel, aparentment son fàcils d’entendre, però també son fàcils de confondre. El regnat de Jesús es totalment diferent de la idea que tenim de regnar tal com trobem en el nostre món. Els nostres reis els hi agrada vestir be; fer grans desfiles, que els aplaudeixin i quan més rics son i més puguin impressionar es senten més reis millor. I va néixer, però el gran rei que ens havíem imaginat, no va ser ni molt menys el que somniàvem. O l’àngel es va equivocar o nosaltres no vàrem entendre el que ens va dir o potser encara no ho hem entès o no ho volem entendre. Anem, doncs, a acostar-nos al primer Nadal, el de Betlem i a veure que és el que hi trobem i després mirarem com es el nostra i si lliga. Es possible que ens hem fabricat un Jesús a la nostra mida. Que no sigui un ninot, fet de fang, i que l’únic qui veiem es un pessebre comercial, un bon dinar i gastar més que els altres dies. Intentem recordar el que ens diu l’evangeli. Després intentarem descobrir com es el seu regne, que suposo que quan l’àngel en va parlar es que es important. Josep i Maria anaven camí de Betlem, a complir una llei dels homes. Maria estava abraçada de nou mesos. Anaven caminant, angoixats, perquè un naixement en mig de carrer no es aconsellable. I a Més Maria sabia que era el Fill de Déu – naixerà per obra de l’Esperit Sant,- tampoc crec que els camins fossin massa bons. El pobre Josep aniria de corcoll buscant que fer. Possiblement la gent de les cases mirarien per les finestres i dirien com fem sovint tots nosaltres: mira aquesta a pobre gent, apunt de parir i passant fred! Però .ningú feia cap gest. Igual com nosaltres quan veiem algú que ho passa malament i potser també diem: ai pobres! Però no fem res. Dient pobrets, no donem escalfor de cap classe. No us passa mirant el televisor o escoltant la radio : Hi tanta canalleta que passa gana. I nosaltres diem pobrets i ja està. Tots aquestes persones son altres Jesús que necessiten que tu entenguis com es fa per ser rei en el regne d’amor . Diuen que Jesús té més de mil cares. I nosaltres tanquem la finestra per no veure’l. Sort que van trobar aquell racó, que possiblement servia per acollir animals, i allà va anar a parar el nostre rei. Sembla que això no lliga. Era un rei desconegut, més que un rei desconegut: era tot un Déu fet home i la gent el miraven indiferents. Com ara. Fixeu-vos que l’àngel va dir que regnaria sense fi. Aquell rei, tenia un regne doncs, direm quin regne més estrany tenia. I aquell regne ha de ser també el mateix avui L’àngel ens va dir que era un regnat etern. Però necessitem trobar com es: Era un regne de veritat; en aquest regne no hi entra la mentida. Déu es veritat. Si volem trobar a Déu, a Jesús, necessitem buscar sempre la veritat. Es també un regne de vida. Si som de Jesús la nostra vida serà per sempre I això suposa que hem de lluitar per la vida. Perquè la vida només es de Déu, mai podem anar encontra de la vida. Fora les penes de mort. Ni avortaments. Ara es pot llegir per algunes parets, uns cartells que dien que el cos es propietat del qui el té i per tant afirmen que pot fer amb ell el que es vulgui. A vegades aquest cos porta una vida dintre, es un ser que hem fet però es una vida de Déu. Fer un avortament es fer un assassinat. També tots el qui moren de gana per culpa dels qui podrien evitar-ho, o fen injustícies, deixant pobles i pobles sense allò que era seu també fan assassinats, roben a Déu el dret que solament es d’Ell. El regne de Jesús es un regne de santedat. Per tant es un regne on no hi ha d’existir problemes de convivència, ni crítiques, ni enveges , ni venjances tots som germans, germans pecadors però ens hem d’estimar. Tenim la costum de acusar-nos de petites tonteries que en diem pecats i mai ens preguntem de tot allò que hauríem de fer i no fem. El rei Jesús ens va dir que estimar als germans es part del més gran manament. No compartir el dolor dels altres es pecat Es un regne de Justícia. Sobretot això. Aquí ,si, que els pobres que manen ho tenen malament, estan omplint el nostre món de corrupció. Aprofiten la política per crear lluites entre tots els que pensen diferent. Busquen salvar el seu poder com si fos el mes important. Això que Jesús ens va dir que estimar es servir. Clar que no entenem el Nadal! El regne de Jesús es molt diferent del que fem. Crec que no acabaríem. Hem de canviar el nostre Nadal, no fem un Jesús comercial. Preguntem-nos que espera de nosaltres: Us donaré uns petits consells, que seguir os podran servir: 1.- Estiguem sempre units. Que mai ens puguin separar, encara que ho diguin els qui manen. 2.- Tots ens necessitem. Pensem amb els altres 3.- Déu mai ens deixa sols. Es el millor company. El millor metge... 4.- La vida es el millor que tenim. La vida ens porta a Déu. 5.- Tots som iguals. Hem d’estimar a tothom, també als qui no ens estimen. 6.- Déu es pau. Tota guerra, tota violència no es de Déu. 7.- Si fem pinya, descobrírem que es l’esperança 8.- Si somriem, farem feliços als altres 9.- Procurem complir amb allò creiem hem de donar. 10.- Sobretot estimem-nos. La mesura del amor es estimar sens mesura,- diu Sant Agustin. Bon Nadal