Mihaela i Gabriela, les dues germanetes

Un matrimoni jove va descobrir, encara que massa tard que tan ell com ella tenien una malaltia de la sang anomenada talassèmia i que segons sembla es un mal que no te conseqüències quan el porta una sola persona. Senzillament li queda com encubat i rep el calificatiu de “Minor” però quan dues persones que porten el mal i conviuen tenint fills, aleshores els infants engendrats adquireixen una talassèmia que s’anomena “maior”. que necessita trasplantament de medul•la d’algú compatible al cent per cent. I es requereix que el malalt no tingui ni excés de ferro, ni el seu fetge estigui afectat. Sembla que aquestes son les condicions per la seva curació. Si no es donen aquestes condicions el nen o la nena tindran màxim de vida de deu anys. Aquest matrimoni va tenir dues nenes la Mihaela i la Gabriela i ells desconeixien el que portessin la anomenada talassèmia “minor” i va ser aleshores quan van descobrir la gravetat de la malaltia que estaven incubant. Vàrem fer totes les proves i desgraciadament les dues nenes tenien malament el fetge i les dues portaven ferro a la sang. Això feia inviable, un trasplantament de medul•la lo que suposava una vida molt curta. Ens van demanar consell. L’únic possible era fels-‘hi un tractament amb desferal, mitjançant un petit aparell per l’adequada dosificació, àcid fòlic, vitamina B6, protectors hepàtics, la seva hepatitis era de tipus C, i polivitaminas ( que no portin ferro). Va ésser dificilíssim aconseguir les coses que necessitaven perquè tot tipus de medicament era intervingut a l’entrada del país . Apart els metges de Romania cobraven pels medicaments sis vegades més del seu valor i la medicació vinguda des de fora la consideraven il•legal. De fet el que estava passant es que molts dels hospitals utilitzaven un comerç de medicaments corrupte, i la venda de moltes medecines formaven part d’un autèntic mercat negre. Apart d’això el drama dels pares de les dues nenes era impressionant; tant ell com ella es sentien culpables, com causants del mal de les seves dues filles i descobrir impotents que anaven agreujant; era per un i l’altre un turment que no eren capaços de vèncer. La mentalitat de molts dels ortodoxes es creure que el mal que viuen es per culpa d’ells i ho interpreten com un càstig de Déu.