El cas de la nostra petita estimada Corina

La petita Corina, vingué a Barcelona amb sis anys. Els metges l’hi diagnosticaren una leucèmia aguda limfoblàstica però allà a Romania no disposaven de equipaments necessaris per atendre la greu malaltia. Era l’any 1997. En aquella època, l’Institut Català de la Salut ens va ajudar en quant al tema sanitari i ACAIR va poder portar a Barcelona la nena malalta amb la família. I gràcies a la Fundació Villavecchia vàrem aconseguir un pis d’acollida. Al seu ingrés al Hospital infantil de la Vall d’Hebrón, no presentava manifestacions clínica de malaltia activa. L’analítica de la sang perifèrica era normal i LCR no si van trobar blastos. Però al fer-l’hi una ressonància magnètica es va detectar un creixement del nervi òptic. En base això es va concloure de una leucèmia aguda limfobàstica de molt alt risc. Com que entre els familiars, no hi havia ningú compatible els metges van decidir fer-li un tractament de quimioteràpia intensiva. Després d’un total de sis blocs, li van fer una autotrasplantament. Però després de nou mesos de quimioteràpia intensiva van trobar que la leucèmia s’havia fet refractaria al tractament i no existia cap més forma de vèncer la malaltia. I que per tant creien que eren mínimes les esperances d’una segona remissió. El comentari final dels doctors va ésser informar a la família i a la nostra associació de les nul•les probabilitats de curació, i de la qualitat de vida de la nena. A vegades es fa difícil entendre el perquè de certes morts. A mi el cas de la petita Corina em va impactar moltíssim. Va morir el dia 21 d’abril de 1998 quan la portaven camí de casa seva des de l’hospital . Jo en nom d’ACAIR vaig anar durant llargs mesos compartint el greu dolor d’aquella pobre família. Quan algun dels infants que hem volgut ajudar no te un final com hauríem desitjat, ens queda una segona part, que es unir-nos al sofriment d’aquells que ara ploren i es important que puguin entendre que els seguim estimant i que no podem oblidar el seu dolor.